Fundació Caixa Vinaròs

PROJECTE EXPOSITIU: HACIENDO TIEMPO

Rocio Garriga Inarejos.

Associat al mesurament del temps utilitzem un llenguatge que ens és comú, que teixeix tot un complex món d'interacció social i personal. L'absència d'aquests codis en la vida i en la civilització urbana, tal com les coneixem ara, serien inconcebibles. D'alguna manera, és el mesurament del temps i no la seua intel·ligibilitat el que li dóna un caràcter que podríem titllar d'universal.

El projecte expositiu HACIENDO TIEMPO utilitza en el seu plantejament l'experiència temporal del subjecte afligit per l'acceleració, sotmès a ella per la dinàmica de la societat occidental. Aquest requerirà d'un temps fet a la seua mesura per a aconseguir l'emancipació individual. Amb aquest motiu la lentitud empleada en el procés de treball, lligat a la tècnica i al pensament, es conjuguen en una trama de correspondències imprescindibles. És d'aquesta manera com l'obra artística que conforma el projecte se centra en el com es fa a si mateixa. A partir d'aquest plantejament comú a les distintes obres exposades, el discurs de cada una d'elles s'enriqueix en modes i en complexitat, estimulant el seu desenvolupament i diferència.

L'obra es traça amb una intenció de continuïtat en la seua permanència, cada dia es dedica una porció de temps a cada una de les peces que formaran part de l'exposició. Es concedeix així, a la noció abstracta del temps, dimensions sensibles (longitud, pes, espai, aparença) per a fer-ho intel·ligible, comprensible, físicament perceptible i assimilable, ja que resulta curiós observar que quan "cosifiquem" les abstraccions, aqueses pareixen recuperar la seua vertadera importància.

Sebastià Miralles Vinaròs 1948

Estudia escultura entre els anys 1967 i 1972 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a València, i de Sant Jordi, a Barcelona. És llicenciat per la Facultat de BB.AA de Barcelona i Doctor per la Facultat de BB.AA de València. Fou professor del Departament d'Escultura de la Universitat Politècnica de des de I'any 1981 fins a I'any 2008.

3 aproximacions no és el títol d'un treball, sinó  el d'una exposició, concretament, aquesta. Tal com el seu nom indica, aquesta mostra fa 3 aproximacions a la meua obra:

Crash, està format per dues panoràmiques impreses en lones. A cadascuna d'elles es veu un cotxe estavellat a través d'una llarga panoràmica en la qual el vehicle forma part d'un paisatge, ja siga urbà o rural.

    Díptrics, són parelles d'imatges de forma quadrada (1x1m). Cada imatge per   si sola té una lectura que en ajuntar-les varia, ja que consegüentment s'hi esdevé a una tercera lectura o aproximació que  inclou un títol a la parella d'imatges, un títol que és el d'una cançó, que bé per atzar o bé per qualsevol motiu he pensat d'apropiar-me per acompanyar les fotografies.

Darwinisme, mostra retrats de càmeres fotogràfiques "analògiques" o millor dit, d'aquelles que utilitzen pel·lícula fotogràfica. Són càmeres meues que les he utilitzades o que encara les utilitze de tant en tant i que a causa de l'era de les noves tecnologies han quedat relegades als armaris, víctimes d'un darwinisme tecnològic. Aquest retrat a les màquines que en algun temps van retratar està acompanyat d'un text que pertany a Charles Darwin, (sobre "la selección natural, la evolución de las especies") i al Darwinisme social. El text està tret de Wikipedia.

Finalment hi ha una quarta imatge que va sola, és Bang Bang (my baby shot me down). Fotografia meua i música de Sonny Bono cantada per Nancy Sinatra.

L'exposició Clàssics i Més s'inaugurà el dia 17 d'abril a les 20.00 h a l'Espai d'Art de Fundació Caixa Vinaròs (PÇA. CARDENAL TARANCÓN) i va estar oberta al públic fins al 10 de maig.

 La Fundació Lluís Carulla commemora els 85 anys de l'Editorial Barcino amb l'exposició Clàssics i més. L'Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta a la Fundació Caixa Vinaròs el proper dia 17 d'abril. La mostra, que estarà oberta al públic fins al dia 10 de maig, fa un recorregut al llarg de les diverses etapes per les quals ha passat la Barcino, una de les editorials més longeves del panorama català, i ret homenatge al seu fundador, Josep Maria de Casacuberta.

 La trajectòria de l'Editorial, estretament relacionada amb les circumstàncies polítiques i socials viscudes pel país, es va iniciar l'any 1924 en plena dictadura del Primo de Rivera, quan Josep Maria de Casacuberta, comptant amb el suport de bona part de la intel·lectualitat de l'època, va decidir impulsar una plataforma per a la difusió de la cultura catalana. Lo somni de Bernat Metge va ser el primer llibre que es va posar a la venda l'any 1924, i, a partir d'aquesta fita i fins als nostres dies, la col·lecció Els nostres clàssics ha acollit més de 150 volums que constitueixen edicions de referència de les obres més rellevants de la literatura catalana.

 Paral·lelament a la creació de la col·lecció dels clàssics de la nostra literatura, l'Editorial Barcino ha fet aportacions remarcables en àmbits molt diversos, amb un èmfasi especial en la llengua i la història, però també en la geografia, el dret, les tradicions populars, l'ecologia o la botànica. Els llibres de col·leccions com la Popular Barcino, l'Enciclopèdia Catalunya, la Biblioteca Folklòrica, la Baró de Maldà o la Verdagueriana en són bones mostres.

 Des de l'any 1972 la Fundació Lluís Carulla es va fer càrrec de l'Editorial Barcino per donar continuïtat al projecte de Josep Maria de Casacuberta, a qui l'any 1981 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Sota el patronatge de la Fundació, la Barcino ha accentuat el seu paper d'editorial que impulsa iniciatives necessàries per a la cultura catalana.

Després de la mort de Casacuberta, es manté la publicació d'Els Nostres Clàssics, s'inaugura la Biblioteca Baró de Maldà per a textos posteriors a l'Edat Mitjana i es continuen publicant la Biblioteca Verdagueriana i la Biblioteca Renaixença, col·lecció que acull textos i índexs de publicacions periòdiques del segle XIX.

 Vuitanta anys després, la Barcino continua treballant per donar a conèixer la cultura i la literatura catalanes i per posar a disposició dels lectors edicions i estudis fets amb el màxim rigor científic. Recentment l'editorial ha iniciat la nova col·lecció Biblioteca Digital, que acull textos literaris digitalitzats, amb tots els avantatges que això comporta a l'hora de consultar-los. També la Biblioteca Barcino, amb textos clàssics però amb ortografia actualitzada per a facilitar-ne la comprensió a públics més amplis. Igualment, amb voluntat de donar la màxima difusió als clàssics catalans, ha signat acords amb l'Editorial Tamesis per a la publicació de traduccions angleses, amb Lit Verlag per a traduccions a l'alemany, amb DVD a l'espanyol, amb Edizioni dell'Orso a l'italià, de les principals obres medievals escrites en llengua catalana.