Alfred Giner Sorolla

Vinaròs 1940-2005

Alfred Giner Sorolla va desenvolupar gairebé tota la seva carrera científica als Estats Units, treballant en el disseny, la síntesi i l’assaig de fàrmacs antineoplàstics i antiviràsics, i estudiant la carcinogènesi química i ambiental i la seva prevenció. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans, doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló, Fill predilecte de Vinaròs i el primer alè vinarossenc de la Fundació Caixa Vinaròs.

Nascut a Vinaròs el 1919, el 1944 va llicenciar-se en ciències químiques a la Universitat de València, i el 1946 va obtenir la llicenciatura en farmàcia a la Universitat de Madrid. Va fer el doctorar en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on va investigar sobre tuberculosi en uns anys en què aquesta malaltia feia molts estralls entre la població. Posteriorment va obtenir un doctorat en bioquímica a la Universitat de Cornell, a l’Estat nord-americà de Nova York. A Nova York, va treballar a l’Institut de Recerca Oncològica Sloan-Kettering . També va passar dos anys fent recerca a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i va acabar la seva carrera professional com a professor de la Universitat de South Florida, a Tampa (EUA), i investigador de la divisió d’immunofarmacologia d’aquella universitat.

Va saber enllaçar l’estudi de l’origen del càncer amb el de l’origen de la vida i, amb Joan Oró, va fer alguns treballs de recerca sobre aquest tema. Alfred Giner Sorolla va expressar la seva hipòtesi sobre les connexions entre ambdós fenòmens, aparició de la vida i del càncer, en el llibre Un nou gènesi (1982), prologat per Joan Oró, i en una obra posterior, publicada en castellà: Orígenes, del Big Bang al tercer milenio (2000), amb pròleg també de Joan Oró, epíleg de Ricard Guerrero, i escrit conjuntament amb la biologa Mercé Piqueras.

Giner Sorolla era un humanista. La seva afició i el seu interès per la ciència no eren menors que els que sentia per la poesia i per la seva llengua. El 1972 va publicar el primer llibre de poesia (Dol duen les flames i Al·legòriques). És un recull dels seus primers poemes, que daten del 1937, i són les impressions d’un adolescent davant d’una guerra “incivil” (com Alfred solia referir-s’hi), i de reflexions de l’època universitària i posterior. Joan Fuster va encoratjar-lo a publicar aquells poemes i va escriure-li el pròleg, content de recuperar aquella veu callada tants anys. Deia Fuster: “Giner Sorolla, repatriat, és, per a nosaltres, una poderosa proposició de reticències”.

A més de la poesia i de la seva obra de divulgació, també va publicar altres llibres d’assaig, alguns dels quals eren reculls d’articles publicats a El Temps i en altres llocs (Els fets dels temps, 1997) i (Estils i teories. Reflexions d’un científic sobre art, 1997)
.
Com Joan Oró, Giner Sorolla no va perdre el contacte amb el seu país durant els anys que va viure als Estats Units. Cada agost se’l podia veure a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu, on era un professor admirat i un alumne aplicat. També va participar en diverses edicions del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i va ser president d’honor del dissetè, celebrat a València el 28-30 d’octubre del 2004