Francesc Batiste Baila (Vinaròs 1919-2007) va ser un dels supervivents del camp d’extermini nazi de Mauthausen.

Quan va esclatar la guerra civil, era mariner al costat del seu pare. Va decidir allistar-se e 1938 com a soldat de l’exèrcit republicà. Al gener de 1939, va creuar la frontera pel Perthus, ferit a la darrera batalla, amb milers de refugiats i va sofrir els camps de concentració situats a la Catalunya del nord, on es va viure un període personal dramàtic a causa de la manca d’humanitat que va demostrar l’estat francès, tal com denuncien clarament els testimonis dels refugiats catalans.

Hi havia manca d’higiene total als camps i maltractaments a infants i dones. Amb la invasió de l’exèrcit nazionalsocialista alemany a l’estat francès, va haver d’allistar-se a les companyies de treballadors espanyols.

Va ser enviat primer als Stalags (camps de presoners de guerra) fins al 21 de gener de 1941 que va ser deportat al camp d’extermini austríac de Mauthausen, on va rebre un tractament infernal.

Aquestes vivències les narra en el seu llibre: El sol se extinguió en Mauthausen . Un llibre autobiogràfic i alliçonador, en el qual fa un crit de resistència contra la barbàrie amb l’ideal que la memòria ha de sobreviure: les noves generacions no han de viure alienes a un fet històric tan greu com és un holocaust.

Baila va prendre part als actes organitzats en motiu de l’alliberament de l’esmentat camp d’extermini i va coincidir amb l’expresident estatal Rodríguez Zapatero. Durant els darrers anys de la seua vida, va realitzar nombroses conferències arreu de l’estat espanyol i francès d’informació i denúncia de les macabres actuacions dels nazis.

Formava part de l’Associació de Deportats de França i de l’Amical de Mauthausen de Barcelona.  El seu segon llibre va ser Mariner del María Rosa. L’ajuntament de Vinaròs li va concedir el 2004 la Medalla de la Ciutat.