José Ramón López Masip, conegut per tots com Pepito Masip, va néixer a Vinaròs l’1 de setembre de 1951, en una casa de camp propera de l’estació on va viure fins als 4 anys. Després va anar a viure al raval de Càlig durant una curta temporada, fins que es va traslladar a la sénia dels seus avis a la partida Vistabella.

Va ser alumne del “grupo de dalt”, col·legi de la Misericòrdia, fins als 9 anys.

A partir d’aquesta edat, va començar a treballar amb “lo tio català” (el senyor Joan Casajuana). Sempre anava amb una tartana arrossegada per un cavall, a qui  Pepito s’encarregava de donar-li menjar i netejar-lo. Així va ser com va començar a conèixer el terme del poble, encara que de ben menut  ja voltava pel camp amb son pare, que era pastor.

Per les tardes, quan  ja treballava, anava al repàs de Don Paco Baila i va començar a córrer, que seria la seua altra gran passió.

Als 18 anys comença a treballar de pastisser a “la Lionesa” i al poc temps li va tocar anar a “la mili” on va formar part de la selecció militar a l’equip d’atletisme, que va guanyar diverses proves del campionat d’Espanya militar. En acabar la mili, va entrar a treballar al laboratori de l’autopista, fins que es van finalitzar les obres. Durant tots aquests anys sempre va compaginar el treball amb l’atletisme.

L’any 1980, amb la seua dona Imma van tindre la primera filla, Sheila, i va ser llavors quan va començar a treballar al camp, portant finques d’altres propietaris. L’any 1985 neix la seua segona filla, Carla.

Va començar a treballar per a l’ajuntament de Vinaròs l’any 1988. Primer com a peó de la brigada d’asfalt i a partir de l’any 1992 com a encarregat d’aquesta brigada i del manteniment dels camins del terme. Llavors va ser quan es va formar el Consell local agrari, del qual malgrat estar jubilat, en segueix formant part.

Ha estat i és un enamorat de l’Ermita, a la qual li ha dedicat moltes hores, algunes per obligació, però moltes altres per vocació. L’any 1995 amb Fco. Juan Boix van escriure el llibre “Estudio de la sierra de la Ermita de Vinaròs”.

Gràcies  a la confiança que li van donar els diferents regidors que va tindre, va poder reflectir en la zona urbana de Vinaròs el “toc de lo rural” tant d’arbres com de pedres.

És tanta la passió que ha tingut i té per tot el medi que  l’envolta, que  col·labora desinteressadament, sempre que li ho demanen, en ajudar tan a estudiants com a qui ho ha necessitat, per fer treballs o escriure llibres sobre casetes de volta, camins rurals, barrancs, pous antics, arbres monumentals, cisternes, partides del terme…

Ara Pepito Masip, ja està jubilat, però segueix ajudant sempre que li ho demanen, en qualsevol cosa que estiga al seu abast. I fins que la salut li ho permeta  ben segur que seguirà voltant pel terme.