XX Aniversari Festival Internacional de Curtmetratges de Vinaròs Agustí Comes

COMENCEM A TINDRE GLAMUR (2010)


COMENCEM A TINDRE GLAMUR (2010)

Aquest any el lloc escollit per a la projecció va ser l’Auditori Carles Santos. Aquest espai va reduir una mica la capacitat respecte a la Sala d’Actes on s’havien fet les projeccions els anys anteriors. Per aquest motiu, es va decidir fer dos projeccions diàries dels quatre curts seleccionats per a cada dia. El gran poder de convocatòria del cicle de curtmetratges va fer que l’auditori estigués desbordat. El públic, fidel a la fita, va omplir la sala tant els dies de projecció com el de l’entrega de premis ,presentada per la periodista Noemí Polls. Incloent-hi el dia de la macedònia de curts, van passar un total de 791 persones.

 

Aquell va ser un any especial en què al poble es celebrava el IV Centenari de l’arribada de la relíquia de St. Sebastià i per este motiu, es va projectar el documental realitzat per Joan Astasio i Carles Santos: “A l’altura del campanar”.

El premi del jurat se’l va emportar un curt impactant, senzill i tan curt que hagués pogut participar en notodofilmfest que sols accepta curts fins als 3’30’’. Curiosament notodofilmfest va començar al mateix any que el Festival Internacional de curtmetratges de Vinaròs. “La Piñata” del director Manuel Arija no deixa indiferent i encara avui és un curt trencador.

  

El premi del públic va ser per “Dime que yo” del director Mateo Gil i va ser entregat per Mª Dolores Miralles ,regidora de Cultura en aquell moment. Mateo Gil és un dels guionistes d’Alejandro Amenábar i a més és director. El seu últim treball és la minisèrie “Los favoritos de Midas” que es pot veure a Netflix. En aquell moment acabava de dirigir la pel.lícula “Nadie conoce a nadie”.

  

  

El premi Vinaròs en curt va ser per “Els camins de la vida”, d’Enric Adell. Es tractava d’un curtmetratge documental familiar que mostrava el recorregut dels fills de l’autor per diferents estaments de la societat veneçolana, pretenent mostrar la Veneçuela d’aquella època, amb el govern d ‘Hugo Chávez. Recordem que en aquell moment encara era popular la frase que el rei d’Espanya li va dir a Hugo Chávez i que era: “¿por qué no te callas?”.  Abans del lliurament del premi es va recordar la figura de Don Agustí Comes i es va projectar un curt de Perter Hoffman: “Ohrenklingen” (Brunzit d’oïdes).

    

  

A continuació teniu la llista dels curtmetratges seleccionats. Si estan disponibles online gratuïtament veureu que les lletres estan acolorides i en eixe cas prement sobre elles el podreu veure.

SECCIÓ OFICIAL

DENTRO DEL BOSQUE de Luis Caballero

LA NADADORA de Gemma Vidal

ESTOCOLMO de Juan Fco. Viruega

LA PIÑATA de Manuel Arija

ADIOS MUÑECA de Hugo Sanz

CAMAS  de Manuela Moreno

EL CONTRATIEMPO de David Canovas

DI ME QUE YO de Mateo Gil

CONTRANATURA de Isaac Berrokal

EL CORTEJO de Marina Seresesky

JESUSITO DE MI VIDA de Jesús Perez Miranda

LA AUTORIDAD de Xavi Sala

MACEDÒNIA

CUCHARADA de Alejandro Marzoa

THE STORY OF DAVID LEONARD SUTTON de Alfonso Diaz

BEAN SOCIETY de Jotoni

DIRTY MARTINI de Iban del Campo