INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

“LA DONA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA”

Comissariada per: Antoni Arnau, Victòria Loriente i Conxita Solans

a l’Espai d’Art de la Pça. Cardenal Tarancón

(darrera Caixa Vinaròs)

A l’inici de la Segona República, la dona espanyola accedí per primera vegada a la seva història al dret universal de votar. La rellevància de la dona al món educatiu durant la Segona República fou molt important.

Tant l’esquerra com la dreta consideraven inicialment que la dona no estava preparada per poder exercir aquest dret. Polítics de tots els colors van posar-ho difícil a les dones perquè poguessin accedir als drets que tant anhelaven.

Fins l’any 1931, la dona havia estat sempre un instrument subjecte a la llar, i la seva vida estava a la disposició del seu marit. Tenia unes obligacions determinades, com ara fer-se càrrec dels fills, mantenir la llar i servir al seu home. La Constitució republicana de 1931, va ser un avanç per a les aspiracions feministes en reconèixer una sèrie de drets: igualtat de sexes i drets, prohibició de la discriminació laboral, protecció del treball de les dones, reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

És ben cert però, que tot i el gran avanç que suposà per a la dona les noves mesures de la Constitució Republicana, no tots els governs tingueren en compte i respectaren les llibertats de les dones. Durant el bienni conservador (1933-1936), per exemple, el govern espanyol en mans de la CEDA i del partit radical Lerrouxista, de tendències dretanes, intentà frenar l’ascens de la dona en diferents aspectes socials.

L’any 1936, i amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, Espanya quedà segmentada en dos blocs, ben diferenciats ideològicament. A les zones ocupades pel bàndol nacional, la dona retornà al seu paper tradicional, el de cuidar la llar, els fills i el seu marit. En canvi, a les zones dominades per la República, la situació fou totalment diferent.