“Telegrames d’Àfrica” de Francesc Crespo

març 9, 2019 7:00 pm

Inauguració de l’exposició

” Telegrames d’Àfrica”

de Francesc Crespo

D’Àfrica ens arriben despulles i flors, misèries i esplendors. Hi ha l’Àfrica de Livingstone, Blixen, Riefenstahl i la reina de Saba. El bressol de Luci de la que diuen  tots venim. Però, també el ressò d’unes cultures vives i mitològiques, com Tumbuctú, els massais, els tuaregs i els nubis…

Crespo s’ha acostat a Àfrica, tant inabastable, amb la humilitat suficient per valorar la seua espontaneïtat i la seua frescor. Amb admiració per la seua senzilla manera d’incorporar  l’art a les coses més quotidianes, amb eixe sentit estètic aprés i transmés d’avis a nets, més que de pares a fills. La seua mirada observadora s’ha embegut els mínims detalls: els seus rituals,  les seues cases, els seus vestits i, com no, els seus ornaments. I així fins que les cares alegres s’han superposat a eixes altres imatges d’ànimes sofrents, tristes i adolorides. En les seues obres,  Àfrica proclama la seua cultura viva, oral i festiva; la seua profunda i senzilla saviesa, la seua bellesa despullada.

Tot i que es tracta d’un treball fet des d’una visió estètica europea, tant com ha pogut,  ha mirat de no caure en l’ idealització i el romanticisme, esforçant-se en copsar eixa estètica, alhora ancestral i present. El seu treball no vol ser representatiu sinó particular. Només és el seu, influït per xicotetes parts de la seua cultura. I ben segur que n’ha oblidat moltes altres pel camí, però, com ja dèiem abans, Àfrica es inabastable.