Pont / Migracions La Plata-Vinaròs

Selecció de curtmetratges realitzats en el marc de la Carrera d’Arts Audiovisuals de la Facultat de Belles Arts de la UNLP (Argentina)

Auditori Carles Santos de Fundació Caixa Vinaròs

Entrada lliure – Aforament limitat a la capacitat del local

 

Pont / Migracions La Plata-Vinaròs ofereix una selecció de curtmetratges realitzats en el marc de la Carrera d’Arts Audiovisuals de la Facultat de Belles Arts de la UNLP (Argentina). És la continuïtat de l’intercanvi iniciat amb el cicle de curtmetratges guanyadors del Festival Internacional de Curtmetratges de Vinaròs Agustí Comes,  realitzat al Centre Universitari d’Art al començament del 2019, a la ciutat de la Plata.

En aquesta oportunitat, des del sud, s’ofereix una petita mostra de les diverses estètiques, temes i abordatges que caracteritzen la seva producció i a un espai educatiu que té com a horitzó cultural el dret a la cultura, l’art i a una educació no “arancelada”.

En aquest sentit, en una època en què la migració s’aborda dominantment amb por i rebuig, aquesta selecció d’obres -que han travessant el mar- convida a pensar-nos a través de la distància, no com impossibilitat, sinó com a pont.

Una animació digital experimental que aborda la relació entre les màquines, la cultura i la natura (Entropia); una bella peça de vídeo-dansa que dialoga sobre la complexa dimensió del femení (UNA); un  acurat documental sobre una de les criatures més formidables de la mar patagònica (Mirada Franca); un film de terror fantàstic sobre les cases què s’habiten en els plecs del temps (Dionaea); fins a una obra que ofereix una distopia futurista on la vida és un desafiament (Zoe).

Totes aquestes peces realitzades per joves realitzadors estudiants de la Carrera. Finalment, convé recordar que la Carrera d’Arts Audiovisuals de la Facultat de Belles Arts de la UNLP és la més antiga, de caràcter universitari, de Llatinoamèrica. Fundada el 1956, tancada per la dictadura cívic-militar de 1976 i reoberta l’any 1993 ofereix any a any peces audiovisuals en què la qualitat creixent i la diversitat estètica ret homenatge a l’educació pública com a destinació.

Eduardo Spinola.