Fernando Peiró Coronado.
L’any 1941 s’inicia en la pintura de manera autodidacta i fa la seua primera exposició a Benicarló l’any 1955.
A partir d’aquest moment recorre les sales d’exposicions més importants de l’estat espanyol.
L’estil de Fernando Peiró sempre ha estat propi, fins al punt que algun crític d’art ha dit que Peiró copia Peiró.
En evolució constant, la seua curiositat per investigar diferent terrenys, l’ha fet evolucionar de l’expressionisme cap a una abstracció on domina el to misteriós dels seus quadres, envoltats de poesia.
Darrera la pintura de Peiró, sempre s’amaga un interrogant, però tots els passos de la seua carrera es caracteritzen per una coherència sense ruptures.
A la dècada dels setanta, es va arribar fins i tot a parlar de l’escola de Benicarló, integrada per Peiró i Fernando Ferreró. Per aquells anys, també van tindre molta repercussió els treballs de col·laboració amb José Antonio Labordeta. La inquietud de tots dos per descobrir nous camins, els va portar a unir poesia, grafisme i pintura.
Peiró també s’ha guanyat un merescut reconeixement com a retratista, perquè domina perfectament la tècnica del dibuix.