Els espais de la fundació

Sala Sebastià Miralles

Exposició permanent de l’escultor Sebastià Miralles i del seu llegat a la Fundació Caixa Vinaròs

Ús de la sala

Exposició permanent

Any d'inauguració de la sala

2010

Responsable de l'espai

Fundació Caixa Vinaròs

Sobre l'espai

Sebastià Miralles

Estudia escultura entre els anys 1967 i 1972 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a València, i de Sant Jordi, a Barcelona. És llicenciat per la Facultat de BB.AA de Barcelona i Doctor per la Facultat de BB.AA de València. Fou professor del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València des de I’any 1981 fins a I’any 2008.

És autor del llibre de poemes Dels reflexos, Instant varat i L’accent amb que dius les coses. També ha publicat en diversos mitjans assaigs relacionats amb l’art i l’educació

Dels treballs artístics d’aquest autor devem ressenyar les escultures públiques de gran format. Presència, al Parc “Joan Pellicer” de Bellreguard, (València. 1990). L’origen, el trànsit i la transcendència, a la Capella de l’Ordre de Santa Anna, (Terol. 1992). Discurs Solar, Ribera del riu Xeraco, (València. 2001) Ab-U, Jardins del Campus de la Universitat Politècnica (València. 2002) Maimara estel de terra enllà, Cinturó Verd, (Aldaia, València. 2006) Cruilla, Capella de l’ermita de Sant Sebastià (Vinaròs 2008) , Creixent, Carrer de Sant Cristòfol, (Vinaròs 2008), entre d’altres.

La seua obra s’ha vist en nombroses mostres personals en 1982. “Senyals i Límits”, Taller d’art, Reus. 1985.” Perfils de I’ombra”, Sala del Palau de Paterna. 1986. “Escultura”, Casa de Cultura de Bellreguard.1987. “Densitats”, Galeria Lucas, Gandia. 1988. “Hermetismes”, Galeria M.R. Roma. “Transicions” Galeria Pascual Lucas espai, València. 1989. “Transicions”, Capella de Sant Roc, Valls. “Exercicis de memòria”, Galeria Edgar Neville, Alfafar. 1990. “Exercicis de memòria”, Galeria Clave, Múrcia. 1991. ..

A més d’aquestes mostres personals, altres exposicions col·lectives han donat a conèixer el seus treballs que estan ubicats a diferents col·leccions particulars i/o institucionals de Santiago de Xile, Mèxic, Brussel·les, Roma, Tucumán, Toquio, Terán, València, Tarragona i Castelló.

En aquest espai també hi ha exposicions itinerants comisariades per Sebastià Miralles.

Sala Sebastià Miralles, galeria fotogràfica.

Punt i apart de Sebastià Miralles

PUNT I APART no és només el títol de l’exposició present. És un propòsit que surt de la necessitat de revisar la producció realitzada aquests darrers anys.

El professor Roman de la Calle va qualificar la meua actitud vers la creació com la del Guadiana: a voltes el corrent de l’aigua va  soterrat i en silenci i d’altres transcorre alegre i lleuger entre matolls i cudols.

La creació en l’art, igual que en altres camps, depèn molt del tarannà del creador, hi ha qui és molt sistemàtic i hi ha qui es molt caòtic per parlar de dos extrems. El meu cas pertany  al segon grup, és precisament per això que periòdicament em veig obligat a parar el treball i a recapitular per a poder reflexionar i reorientar la creació. Entenc que la creació escultòrica és un fenomen convergent on coneixements, mètodes, tècniques i propòsits dibuixen els objectius que s’han de traçar al començament d’un nou projecte.

PUNT I APART és el punt d’inflexió que ha de permetre iniciar una nova etapa productiva, aquesta mostra és el final d’un cicle. Un cicle prologat per una sèrie de dibuixos preparatoris, alguns d’ells, com sempre, donarien pas a la construcció d’un conjunt d’escultures que he exposat en sales d’exposicions o s’han fet públiques a l’estar ubicades en espais urbans. Dos llibres de poemes son el sostrat d’unes inquietuds que venen a complementar allò que l’escultura no permet dir o en tot cas, ho fa discretament o tan sols ho insinua.

Fruit de l’evolució dels dibuixos que he continuat fent durant aquest temps, (el dibuix és una condició necessària per a investigar noves possibilitats en escultura) són aquestes escultures de petit format, escultures que son estudis compositius i donem pas a formes més definides i de major envergadura.

Els principis estètics de la present mostra han estat ben definits per Assumpta Rosés en l’assaig que fa al catàleg de l’exposició L’accent amb què dius les coses. També una aproximació interessant respecte als meus dibuixos la fa en el mateix catàleg Aldo Ternavassio en parlar sobre lo visible o l’invisible en la meua obra gràfica.

No obstant he d’afegir que l’obra no és una definició estàtica de les pretensions de l’escultor, ben al contrari, l’obra viu gràcies a la reinterpretació que l’espectador hi fa en el moment que la contempla, en aquest sentit el meu treball es presenta obert, no son objectes que es tanquen en si mateixos. Esperen de la sensibilitat i de l’atenció de qui se’ls mira per a recrear-los, volen constituir-se, des de la seua autonomia, en artefactes dinamitzadors de la consciència a través de la sensibilitat.

D’ací l’energia que demanen en ser creats. Impregnar l’objecte d’aquesta energia no sols demana saviesa i experiència, exigeix a l’escultor entrega total i determinació en la acció constructiva, això vol dir: fugir de tota rutina i atendre a plantejaments inèdits i il·lusionants, cercar allò que encara no saps com és encara que, intuïtivament o perceps, i sobre tot, recórrer una nova aventura que eixample el pensament creador.

Aquest és el goig de l’artista i així o deuria d’entendre l’espectador: amb la fruïció i el desig de poder rebre nous estímuls que obrin els sentits cap a l’Univers. És per això que ara, de moment, el que toca es fer PUNT I APART.


Fundació Caixa Vinaròs

Telèfon

964 45 60 46 / 676 641 086

Email

fundacio@caixavinaros.org

Direcció

Carrer Socors, 64
12500 Vinaròs (Castelló)