Sebastià va nàixer un 25 de febrer, un dia d’hivern molt fred, fou al “Camí d’Alcanar”, (carrer de Sant Gregori), just al costat de ca “Pocho”; anys més tard la família aniria a viure al carrer del Remei. Els horts adjacents al carrer de Sant Pascual, aleshores abandonats, la platja del Fortí, el port i el riu Cérvol foren els espais naturals on aprenia, jugant amb els seus amics, a gaudir de la vida. Es va anar fent gran i aixó vol dir que havia que instruir-se per a ser un home de profit, l’única escola fou la primària, al principi, anà al grup de Dalt i més tard al grup de Baix, amb aquell bagatge n’hi havia prou per a que, encara que no tenía l’edat legal, entrara a treballar a una d’aquelles incipients i precàries fàbriques de mobles que proliferaren a Vinaròs al les darreries dels anys seixanta.

Trenca el rumb de la seua vida de poble quant prengué la decisió ferma de ser escultor. Marxà cap a València primer i desprès va acabar estudis a Barcelona. Allà es va llicenciar en Belles Arts i anys més tard fou Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.

Impartint uns cursos a Tucumán, Argentina va conèixer a Claudia Martínez i avui es la seua muller, que amb les tres filles, Laia, Marina i Juliana constitueixen la família de Sebastià.

Des de fa quasi vint anys Sebastià viu a Riba-roja de Túria, a una casa gran i tranqui-la fora del poble amb la calma necessària per a poder crear, te allí mateix el seu taller i encara que no es molt gran li permet treballar amb certa comoditat.

Cultura amb majúscules

Malgrat haver viscut fora, Sebastià ha mantingut sempre un vincle molt especial amb Vinaròs, d’una banda implicant-se amb el ressorgiment de la democràcia al nostre poble, col·laborant amb la fundació de l’Associació de Veïns, del Centre Excursionista, i organitzant trets culturals i artístics. D’altra i passats els anys mantenia converses amb D. Agustí Comes i Alfred Giner Sorolla, per al qual va realitzar algunes portades dels seus llibres. Des de sempre la preocupació perquè la cultura amb majúscules aplegués al poble ha estat una constant i prova d’això es la tasca que du a terme de forma absolutament voluntariosa a través de la Fundació Caixa Vinaròs: nodrir a Vinaròs de exposicions de pintura i d’escultura de un nivell molt alt, és a dir, de professionals d’arreu del país avalats si més no, per un conveni signat amb la Universitat Politècnica de València, de la qual Sebastià es professor jubilat.